Que és el Banc del Temps?


És un grup de gent, de totes les edats, disposada a intercanviar aprenentatges, serveis, coneixements, tasques.
La unitat d’intercanvi és l’hora, independentment del servei que s’ofereixi i/o es rebi.
En aquest Banc, el temps és la riquesa principal.
Totes les activitats es compten per hores, sense atribuir-les-hi un valor.
Al Banc del Temps podràs intercanviar-hi tot tipus d´activitats. Recorda que la llista és completament oberta, és infinita...
Pots fer-te soci/a del Banc del Temps, gratuïtament, sense cap despesa d´inscripció.

Com et pots posar en contacte amb nosaltres?

Al Punt d´Informació de la Gent Gran, del Comú d´Andorra la Vella
Avd. P. Benlloch, 26-3ª AD5OO Andorra la Vella
Horari:de 9,3O a 13h30 i de 15h30 a 19 hores de dilluns a divendres
del 25 de juny al 9 de setembre de 8h a 13h30 i de 15h a 17 h
Correu electronic: bancdeltempsand@gmail.com
blog http://bancdeltempsand.blogspot.com/
telef. 809685 fax 8O9684

dimecres, 28 de juliol del 2010

A foc lent

(les meves impressions del taller de cuina veneçolana)

El primer que vam aprendre ahir nit en el taller de cuina veneçolana va ser la paraula “comanda” que traduïda al nostre idioma sería “els ingredients ".
Això va ser a les 7,1/2 , el Josep i l’Elsi ens esperaven amb la porta oberta de bat a bat,els fogons encesos, música caribenya en dansa i un somriure amistós que se’ns va encomanar ràpidament a les participants.
Tot va anar coent a foc lent, el pollastre farcit a la pinya, la sopa, la iuca, la conversa, els ritmes càlids, el daikiri, el coneixement de les maneres de fer d’allà, les d’aquí, similituds i coincidències que ens apropen, els petits trucs gastronòmics i les petites i grans confidències. Dona molt de si la comunicació quan fumegen els fogons sense pressa, amb voluntat de gaudir junts una vetllada.
Taula parada de festa familiar.
Parlar de la elaboració, l’aroma, el color i sabors d’aquest àpat, apart de que segurament us faria salivera, em costaria trobar-hi els adjectius més escaients. Boníiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisim, tota una descoberta pels sentits.
Varem aprendre molt ahir, de paraules noves, de cuina i de la generositat de les persones.
Gràcies!!

Mayte
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Anna29 de juliol del 2010, a les 8:53

    Aquestes impressions m'han fet lamentar moltissim no haver pogut assistir-hi. Alhora també encoratjada al veure que hi ha hagut un intercanvi molt humà.

    ResponElimina
  2. Unknown31 de juliol del 2010, a les 8:31

    Molt bé el sopar veneçolà! No va decebre les meves espectatives. Vam menjar una sopa de la que sóc incapaç de recordar el nom, a base de patata, molt bona. I pollastre farcit amb un sofregit de pebrots, ceba, carbassó, amb pinya i moltes espècies, barrejant el dolç i el salat. Yuca per acompanyar-ho tot, fregida, boníssima, penso adoptar-la! I el remate va ser un batut de fruites amb llet condensada... Un daikiri sense alcohol, penso que li deia l'Elsy. Bueno, què voleu que us digui... quin daikiri!
    I el calor humà! Al cap de 3 segons d'haver entrat a casa del Josep i l'Elsy ja em vaig sentir com si fos a casa d'uns amics, tot i que era la primera vegada que els veia!
    Vàrem marxar tard de casa seva, el sopar, la convera, tot s'estirava agradablement i semblava que no volguessim marxar d'allà...
    És per repetir, jo ja estic impacient per la descoberta de nous sabors en companyia de tan bona gent!
    Gràcies per la vostra acollida!
    Leo

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)